dijous, de gener 26, 2006

El País Valencià: aquesta "cosa" que [...]

O País Valencià é unha cosa que ninguén sabe moi ben o que é. Se cadra, o seu problema máis importante é o seu propio nome. Se o rei Jaume I erguese a cabeza moi probabelmente choraria e se arrepentería de terlle dado este nome. Esta palabra -valenciano- é hoxe un castigo e unha vergoña para moitos. Quero que sexa hoxe o día para que coñezades os motivos porqué pasa-nos isto.

El País Valencià és un [...] (no m'atrevisc a donar-li nom) que viu errant en aquest món. Si algun dia, en el passat, us van ensenyar allò de "comunidad valenciana: Alicante, Valencia y Castellón" us ho podeu anar llevant del cap. Canvieu-ho millor per la definició "comunidad del levante español: Alicante contra Valencia... y Castellón". València és una capital (gran, per a que negar-ho) que combina una gran quantitat d'immigrants (manxegs, aragonesos, andalusos, etc.) amb la gent dels pobles de la rodalia (Benimaclet, Alboraia, Torrent, etc. etc. etc.). Afortunadament, i no com el cas d'Alacant, València conserva una certa idiosincràsia i una mica d'esperit autèntic. És conscient de ser alguna cosa al món però, alhora, viu acomplexada de la gran capital ibèrica de la Mediterrània: Barcelona. Per això, ara se sent orgullosa de ser la seu de la "America's cup" i, en certa mesura, igualar el renom olímpic de la Barcelona del 92. Tot i el gran odi reconcentrat que li tenen els valencians als catalans, pense que els haurien d'estar ben agraïts.M'explique. Avui dia, els valencians es caracteritzen per l'auto-odi. Afortunadament, quan els catalans demanen el reconeixement de la nostra llengua, els valencianets salten enseguida -com uns germanets engelosits- exigint un tracte similar a una inventada "llengua valenciana". Sí amics. Aquí només es parlarà valencià quan siga per atacar els catalans i es defendrà la llengua quan siga per atacar els valencians. Conclusió: els valencians existeixen gràcies als catalans. I valoreu aquesta última frase amb tot el seu pes. A mi, per haver-la escrit, em podria suposar l'exili. I bé, fins ara només he parlat de València. Alacant és pitjor encara. Diguem-ne que Alacant viu d'esquena a València, d'esquena a tots els pobles que l'envolten i viu per a atacar a València. Un autor la definí com: un barri de Madrid amb població del magreb. I és que si, per alguna cosa destaca, és per haver perdut la identitat completament. Alacant, no és valencia, no és murciana, no és manxega, però... què és Alacant? En fi, i apartada d'aquesta lluita cruenta, la quarta -recorde que Elx és més gran que la 3a capital de província- en discòrdia: Castelló. I això és el País Valencià: una cosa sense identitat, que té vergonya de dir-se valenciana, amb un mur de cement a la costa i cada volta més perduda en aquest món. Algun dia parlaré de les coses bones (que també en té) però, millor, serà un altre dia.


En el año 1238, el rey Jaume I, El Conqueridor, entraba a la gran ciudad de lo que debía ser la continuación del reino de la "Nova Catalunya". Debido a unas disputas con los nobles aragoneses que le exigían controlar y anexionarse las nuevas tierras conquistadas, el rey decidió crear un nuevo reino dentro de su corona (la catalano-aragonesa). Aquel mismo día que se fundaba el "Regne de Vàlència" se marcaba el inicio de su muerte. Todo esto, gracias a unos descendientes que reniegan de sus orígenes, de su lengua, de su cultura y de sus antepasados que, por si alguien no lo sabe, vinieron de tierras de la actual Catalunya. Quizás de esa afirmación podemos extraer una definición: el País Valencià es un país que intenta recuperar su identidad a pesar de los renegados.

12 Comments:

At 5:47 p. m., Blogger Ladusvala said...

Vaja...ara si que m'he quedat de pedra...Comprenc lo de Castelló a Lleida pasa una cosa semblant... es com si no existís, excepte quan venen a esquiar...en quant a lo de la llengua...crec que el senyor Pompeu Fabra també en té part de culpa. Pensa que el "lo" ha mort per la normalització lingüística, entre moltes altres coses, i després no s'ha fet res per recuperar-ho.

Repeteixo les meves felicitacions

 
At 6:28 p. m., Blogger Músic-comunicador said...

estimada amiga del nord, agraisc les teues felicitacions. de veritat m'alegre veure que hi ha gent que segueix aquest blog (que hui tot just compleix una setmana!).

El que no sé és si has entés bé el que volia expressar al meu article pel que fa a la qüestió lingüística. jo soc completament defensor de la unitat de la llengua catalana. és clar que el "lo" s'ha de mantenir a la parla col·loquial -de la mateixa forma que jo empre el "pos" com a substitut del "doncs- però, alhora, els valencians han de ser conscients que, allò que parlen (siga amb "lo", amb "txè", o amb el que siga) es diu català. t'asegure que he vist poques coses tan hipòcrites com al nostre "molt honorable" francisco camps defensant la nostra llengua amb un discurs ÍNTEGRE en llengua espanyola.
jo mateix seria el primer defensor d'una llengua valenciana (si existira realment) però, com tothom entendrà, no puc més que defensar la realitat. I aquesta realitat es diu llengua catalana.

Insisteixo, estimada lilith, moltes gràcies per prendre't la molèstia de llegir aquest intent de "tribuna d'opinió". molts petons

 
At 7:28 p. m., Blogger Ladusvala said...

He comprés el que volies dir (o almenys això penso). Jo crec que el català i el valencià són una mateixa llengua, però aquest absurd intent de mantenir una "uniformitat" dins la llengua per part de certa gent ha fet molt mal.
Es més tinc la "sort" de rebre d'estranquis l'emissió del canal9, i vaig trobar que en la seva ferma defensa del valencià com a llengua distinta, van cometre un ENORME error que explico tot seguit:
En teoría la llengua que no s'aprén a escola i que no es parla a casa es considerada llengua forania, i per tant uns informatius televisants han de tindre la "decència" de fer que la resta dels mortals entenguem el que es diu. Doncs parlant el senyor Maragall en català, no ho feren.

Que jo recordi, no s'aprén a l'escola a València (ni a cap altre lloc del País Valencià) el català. Haurien d'haver-lo traduit...no sé si m'explico...

En quant als links es senzill...pero una mica llarg...ho faré en un altre moment si no et fa res.

 
At 8:37 p. m., Blogger Músic-comunicador said...

t'expliques perfectament. tot i que, com dius, a l'escola no aprenem català (en diem valencià a seques)al món universitari, la cosa està molt millor. a totes les universitats el que hi ha és un departament de filologia catalana i en qualsevol assignatura que s'hi relaciona hi porta incorporada la nomenclatura "llengua catalana".
aquesta de les traduccions no me n'havia fixat, però sí d'una estupidesa enorme que digué un conseller del pp, dient que ell estava la mar d'orgullós de conéixer i d'entendre (sense necessitat d'aprenentatge) 3 o 4 idiomes - referint-se a allò de: català, valencià, mallorquí, etc. com veus, aquest tema de la llengua, dóna per molt i molt hem tem que portarà cua.

 
At 2:55 p. m., Anonymous Anònim said...

AMb sinceritat, millor no parle perquè sinó, acabarem malament. No tinc ni idea de si vosté és un valencià o un català. Em dóna el mateix perquè si bé estic en contra de l'Estatut de Catalunya, sé que no és culpa dels catalans, sinó del seu govern. En qualsevol cas, si vosté és un valencià, a mi em donaria vergonya dir-ho. I si, com supose, és un català: insulte la seua terra, i deixe la meua València en pau. Sóc valenciana, i ho dic orgullosa. I si bé reconec que el valencià és només un dialecte del català, també reconec que tenim dret a la nostra indentitat. Que som el Regne de València, mai un País Català. Valenciana vaig nàixer, i valenciana vull morir. Mai una catalana. I no perquè siga pitjor, sinò perquè no ho sóc. Besets:

Merak

(Per cert, jejeje, gràcies per anomenar Torrent, sóc torrentina. POts criticar la meua ciutat tot el que vulgues. Però a València, per favor, un respecte, que és la Perla del Túria)

 
At 4:57 p. m., Blogger Músic-comunicador said...

estimada Merak, moltes gràcies per dir la teua. el que pretenc amb el meu blog és això precissament, dir el que jo pense i escoltar veus que s'alcen en contra (o a favor). t'assegure que no acabarem malament així que pots parlar amb tota sinceritat.

Per supost que tenim dret a la identitat. és clar! però com veus, el diferenciar el "regne" és perfectament compatible a ser conscient de formar part d'una estructura lingüística (i per a alguns política) superior que engloba diversos territoris ben propers.

m'alegre de que et sentes orgullosa de ser valenciana i si no és el cas de que provingues d'una família immigrant -cosa que també estaria d'allò més bé- segur que ets conscient de que els teus origens són catalans. siga, com siga, els vincles són indiscutibles (a banda de que s'haja creat des de la classe política una fòbia a tot allò català)i la millor mostra la tens en que no has sabut dir si sóc un paisà teu de valència o un veí del nord. Espero haver-me expressat d'una forma suficientment clara com per a que m'hagis entès. En cap moment no t'he volgut ofendre -a tu ni a cap valencià- i espero que si vols dir-me alguna cosa més, no et faci res deixar-la escrita a continuació. I dels estatuts no et preocupis que en parlarem pròximament: del català, el valencià i el gallec (que també comença a escalfar motors).

Pel que fa al teu Torrent, cap intenció de criticar-lo. Tot ben al contrari! Teniu un auditori d'allò més bonic i una programació cultural envejable.

En fi, em repetisc, moltes gràcies per intervenir i estaré encantat de seguir tractant aquest tema amb tu i amb hom que es vulga afegir. molts besets torrentina

 
At 11:37 a. m., Anonymous Anònim said...

Torrent és una merda, i la programació cultural és merda i mitja, no tenim res.

Confirmat: ets català, les formes verbals t'han delatat.

Respecte a si m'has ofés... Mira, a mi no m'importa si ens volem anomenar "Regne" o "Comunitat". Però no vull que ens engloben dins de Catalunya. Simplement... Sí, d'acord, tenim coses en comú, però res més. Hi ha també moltíssimes diferències. A més... També és una mica de resentiment històric.

A l'època de ma mare, no es podia cantar l'Himne ni traure la Senyera (el govern d'aleshores, i no va ser Franco). En resum, no es podia fer res que indicara que erem valencians: segon ells, erem catalans. Et sembla just? A mi no. I bé, no em sé l'Himne (però ho estic intentant, jejeje), però no és res mal gritar ben alt que som valencians i que vixca València. I ho van prohibir. Van prohibir que manifestàrem la nostra identitat.

Des d'aleshores... No. No. Mai. Jo, C. S. Baixauli, vagi nàixer a València el 23 d'agost de 1990 (què bonic que quedaria açò en la part de darrere dels meus futurs llibres, jejeje). A València. La terra del foc i de la pólvora (que no m'agrada gens, però bé), la Perla del Túria (de fet, ma mare em diu "Perla del Túria" quan es posa a dir-me coses boniques), un lloc senzillament meravellós. No dubte que Barcelona & co. deuen ser també uns llocs molt bonics, vull anar a Barcelona, i si puc, a Lleida a vore una amiga meua. Peró mai no oblidaré que duc València a la sang. I m'entristix molt que vulguen anomenar-nos com no som. Que vulguen convertir-nos en el que no som. I diria el mateix si volguera annexionar-nos Castella- La Manxa (per ficar un exemple), em dóna igual.

Si en l'any en què es van decretar les Autonomies, la Comunitat Valenciana i Catalunya estaven separades, per què ara armen tant amb juntar-nos? Que no, que no! Els valencians no volem (almenys, la major part). I a Catalunya no li semblaria bé que fóra a la inversa, veritat? Doncs, per què hem de deixar que ens pisotetgen, que es critiquen, que ens diguen una i mil vegades que som catalans, ja més per intentar creure-se'l ells mateixos que per convéncer-nos?

Hi ha una dita a Picanya, terra del meu iaio (en pau descanse) que li deia a la meua iaia quan es ficaba amb nosaltres. Deia: "A Picanya, en sa casa tot el món s'apanya" I així hauria de ser. Que ens deixen en pau, que nosaltres no hem fet res.

Sobre els Estatuts... Siguen d'on siguen em semblen una merda. I el valencià només els volen uns pocs (ho sé perquè ho he vist a Torrent): la major part no vol. QUè volen? Transformar un país en 15 diferents? Transformar-ho en un país federal com els EEUU? I tot per a què? No estem bé així, tots juntets? Espanya ja va mal. Açò només empitjoraria les coses.

En fi, et convide a visitar el meu blog (no té comentaris, ho lamente). Està linketjat al blog d'Hermes. No és gran cosa, i només dic tonteries. Però en fi... Besets:

Merak

 
At 6:20 p. m., Blogger Ladusvala said...

O.O Jo no ho havie sentit mai això de que a Catalunya es vol que s'hi anexioni València. Bé, si parles dels famosos "Països catalans" que defensen certs grups amb els quals no comparteixo la seva opinió, sapigues que no són, ni de bon tros, la majoria de la gent...això si fan molt de brull. I si, en certa època a Barcelona hi havia una opinió molt colonialista en quant als territoris del seu voltant (t'en faries creus de "l'odi" irracional que ens professem els lleidatans als barcelonins, i viceversa i de la quantitat de mots despectius que s'empren per designar-se els uns als altres) Ademés...suposo que saps que tals països catalans no han existit mai...com alguns volen fer creure.

En quant a l'Estatut...l'has llegit, saps lo que hi diu? (Desde tota l'estima del món, permet que ho dubti)Si no ho has fet, que es el que em temo, no entenc perque el critiques... hi ha coses que milloren, es parla per primera vegada dels ciutadans, per exemple. El que pasa es que han fet mala publicitat, tan des de dins com de fora de Catalunya donant mes importancia a certs assumptes dels quals ara no vull parlar. Pero sapigues que, hi ha coses que en aquest "genial" Estat que es diu España (per cert...¿sabies que el primer d'escriure el mot Espanya, ho féu en català i fou Aussiàs March?)també hi ha coses a millorar i ara permet-me que usi l'expresió castellana, que la catalana no la conec "No podemos dormirnos en los laureles". Si hi ha coses que es poden millorar, s'han de millorar...on no em poso es com s'han de millorar, aquí cadascú que hi digui el que vulgui.

Sempre he pensat que la realitat es deforma...pero t'ho dic com a ciutadana de la terra de la boira... a mi m'ofén que quan vaig a casa dels meus avis, que son andalusos (com la de més de la meitat dels habitants de catalunya), hem diguin barcelonina...jo no sóc de Barcelona, potser això no es el millor lloc del món, pero estic molt orgullosa de ser de Lleida,i si per les coses de la vida, acabo en un altre lloc, em temo molt que seguiré sent de Lleida...i no de Barcelona.

Ja et dic, això desde tot el respecte a la teva opinió...ens pasarem pel blog a veure qué tal.

 
At 9:50 p. m., Anonymous Anònim said...

Aussias March era valencià, i ho pots comprovar en la biografia que vulgues. Ara fins els poetes resulta que no són nostres.

No ho he llegit, d'acord. I em vaig a callar, perquè no vull acabar malament, el que busquen els catalans i l'Esglèssia (i tot el món, per què negar-ho, però sense tant rebombori... ara mateix la maleïda LOE i el famós Estatut és el que més soroll fa).

¿Què guanyeu amb el famós Estatut?

Besets:

Merak

 
At 11:58 p. m., Blogger Ladusvala said...

Exacte era valencià i he fet mal fet de no dir-ho... però, els poetes no són de ningú. Ni més ni menys. I perdona l'error, perque mal anomeno català a la llengua en general, indferentment del dialecte (mala costum, ho sé).
I torno a l'Estatut... que n'estic fins als nassos d'Estatut, perque me'l trobo fins i tot a la sopa XD... si ens quedem amb lo de la nació i el finançament, l'hem cagat. Com t'he dit, en l'aspecte social hi ha coses que es regulen, en el terreny del medi-ambient, l'agricultura, els transports, etc, etc, es tenen en compte coses que fins ara no s'hi havien tingut. El que passa es que això no ven periòdics ni puja l'audiència dels informatius, i pel que sembla, tampoc fa guanyar vots :?

I un altre cop, perdona l'error, les meves disculpes

 
At 11:23 a. m., Blogger Músic-comunicador said...

estimades amics (amigues, principalment XD). Perdoneu que m'hagi absentat uns dies d'aquesta discussió, però m'ha estat impossible. De tota manera, tot i que no hi he participat, sí que he seguit la discussió de ben a prop. he pensat que, com ja s'acumulen molts comentaris a aquest article, la meva resposta general a tot el que heu dit els últims dies, l'escriuré en un nou article, de forma que puguem continuar d'una manera més concreta el debat. Tan sols voldria puntualitzar dues cosetes al que s'ha dit aquestos dies.
1. pel que fa al cavaller Ausias March, efectivament nascut a Beniarjó (País Valencià)i soterrat a la catedral de València però, ben conscient i orgullós de ser català. I no ho dic jo, sinó una publicació feta a Castella en l'any 1539 i que cita a la portada "poeta mossen Ausias Marco cavallero Valenciano de nacion Catalan". La imatge del document l'aportaré al proper article. Com veieu, fa 500 anys ja era perfectament compatible el sentiment valencià amb la llengua catalana.
2.les formes verbals no poden ser determinats per marcar la meva procedència estimada merak. si vols, des d'ara t'escric en catàlà occidental i així em llegirà més familiar. de moment, prefereixo no desvelar la meva procedència i que, per deducció la descobreixis.
3. Catalunya mai parla d'absobir a valència. Senzillament, un grup de gent proposa una unió entre iguals que configuren una entitat jurídica superior (l'estat). Et recordo, perdó (recorde), que dins espanya valencià no passa de la categoria de "comunidad", mentre que en aquesta unió, se'ns eleva, ni més ni menys que a "país" (País Valencià, precissament). El dia que t'aprengues l'himne de valencià(amb una música certament exquisida)descobriràs que el vertader sentit valencià no és sentir-se orgullós del que és (valencià) sinó subordinar-se i retre homenatge a Castella: "per a ofrenar noves glòries a espanya, tots a una veu germans vingau" (i, a sobre, amb errades de conjugació).
4. i perquè no un model federal? Que jo sàpiga, als EUA els va més o menys bé, no? (senzillament, són la primera potència mundial). dius que espanya ja va prou mal com per fer canvis... Jo pense que, els canvis, podrien fer que no anara tan mal.
Només em queda dir-vos (recomanar-vos) l'article que escriví ahir diumenge el polític gallec Xose Manuel Beiras al diari "Galicia hoxe". Si teniu ocasió, entreu i llegiu-lo. Si teniu cap dubte -està escrit en gallec- no dubteu en preguntar-me.
molts besets!!!!!

 
At 8:06 p. m., Anonymous Anònim said...

Que als Estats Units els va bé???? No hi ha pais que odie més. Bé d'acord, exagere... Però hi ha moltíssimes coses que no m'agraden. I si són la primera potència mundial és per preocupar-se més pel desenvolupament tecnològic que per les generacions futures (cumbre de Kioto, un dels meus temes preferits :D). Espanya anirà malament, però si m'estic desagnant al carrer, un metge m'atendrà. Als EEUU em deixaran morir per no tindre diners per a pagar. Sí, és un país magnífic, sense dubte.

Lo de les formes verbals: m'has estalviat la feina. I et diré que el dialecte oriental es parla a Catalunya, no a la CV. Segons fonts he descobert que ets paisà meu. Ni més ni menys que de les platges més boniques que hi he vist. Així que... Ets lliure de parlar a l'Occidental, a l'Oriental, o al que vulgues. Però la nostra parla és l'Occidental (i si m'equivoque... les culpes a la meua mestra de valencià, no puc amb ella).

Una altra vegada... Saps que quan van prohibir l'Himne van utilitzar el mateix argument que has ficat per a prohibir-ho? Com si fóra una cosa mala!! I és que no som tots espanyols? Les errades de conjugació... És el valencià del poble. Ma mare parla així, i molta gent que parla valencià des de xicotets.

"Xiqueta meua, que del carrer eres l'ama,
per culpa teua tinc el cor encés en flama..."

No continue. Eixe "eres" és incorrecte: seria "ets", sí. Però, i què?? Alguna persona protesta quan en una cançó en anglés diuen "I'm never gonna say I'm sorry", perquè deuria ser "I'm never going to say I'm sorry"? Són llincències que la gent utilitza per tal de que les cançons quadren.

En lo de transformar-nos en país... Maleida siga, per què? Què guanyem? Quina falta tenim? Són només ganes d'armar-la. Tornant a l'himnem, eixes frases que tu has dit jo no les veig com una subordniació, sinó com una forma de dir que estem units, que si cal ahi estarà València sempre per a ajudar, i per a fer més fort el país. ¡¡Quina manía amb dividir Espanya, amb lo bonica que és sencera!! Per a acabar així es va fer la Reconquesta??? Si els RRCC ho arriven a saber, crec que s'haurien deixat de tantes conquistes.
Ché, el que jo dic: ganes d'armarla i prou.

En la meua opinió, per a millorar Espanya caldria començar per millorar l'educació. I eixe luxe que es permiteix Catalunya i (si no m'equivoque, que tot pot ser) el País (quina mania) Vasc de donar totes les asignatures en l'idioma regional em sembla fatal. Tindria que conéixer a tots els catalans, però tots els que jo conec no saben escriuré bé en castellà. I són espanyols!!!! Abans que catalans, són espanyols!!!! El català, sí, genial per a la seua comunitat. Però per damunt i tot cal saber expresar-se en la llengua majoritària, el castellà. Potser jo tinc errades ara que escric en valencià, però en castellà no tinc una falta ni mitja, mai no posaré "i" en lloc de "y" com a conjunció, mai no confondre "cantava" amb "cantaba". Cosa que molts catalans no poden dir. I tinc proves, perquè dirigix una pàgina on organitzem concursos literaris. Quan estic llegint, sense mirar les dades, sé dir perfectament si és o no d'un català. I per què?? Perquè tenen unes errades que no té ningú.

No dubte que hi ha molta gent que sabrà escriure i parlar perfectament en els dos idiomes, però la meua experiència em diu que rebre eixa educació dificulta l'aprenentatge del castellà.

I a més de l'educació... La televisió, que és quasi tot basura, el cine espanyol, on es retrata Espanya com "toros, olé, paella, sexo, vulgaridad, y mala educación", la política (a la merda tant Estatut, tant de romanç: a reduïr el nombre de parats, a millorar la sanitat i les subvencions destinades a investigacions científiques, a millorar l'educació, a millorar la cultura (la de veritat), a no negociar amb el terrorisme (error comés també per Catalunya: des de quan es pot parlamentar amb uns assassins de merda??), i a permanéixer tots units. Si cada comunitat tinguera poder per a fer el que l'ixquera de la figa, acabariem molt malament. Pero no parlar d'un dels inconvenients dels països federals: la llei canvia d'un Estat a un altre. Amb anar-te a un altre lloc, ja no et poden detindre. Ningú no tendria residència fixa, però tots un gran historial de delinquents.

I m'en vaig ja. Besets!!!:

Merak

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

En construcció. Mentrestant, youtube videos al final del blog tvideos/0130.wmv"> s" value="True">