dimecres, de febrer 01, 2006

La història eterna


Este texto es la prolongación de la discusión del artículo "El País Valencià..." y, por evitar que me llamen diglósico y para no faltar a mis ideales, lo sigo escribiendo, lógicamente, en catalán.
Veig que ja has descobert, amiga Merak, d'on sóc. No haveres tardat molt en averiguar-ho doncs pensava fer un article sobre el "sentiment fester" i, si parle de festes de moros i cristians, no crec que ho puga disimular. Bé doncs, gràcies per allò de les platges. Per a mi també són les més boniques del món. (És lògic no? Estan, com diu la dita, en la "millor terreta del món"!) hehe. Bé, sens més preàmbul entrem en matèria.
En primer lloc, m'he trobat en la paradoxa de que m'acusaven de defensar EUA. Mai! Mai defendré una terra que es fa dir de la llibertat i que es dedica a masacrar els pobles del món. Senzillament, vull donar a entendre que, no els ha anat mal (a banda de que siguen uns malparits). En segon lloc, vull fer públic que, per haver defés la unitat de la llengua catalana, al poble de Ròtova, al País Valencià, sóc persona non grata. Sense haver matat a ningú ni haver fet cap mal. Continue, ara ja, rebatint el que dius, amiga Merak, al teu últim comentari.
Vull que te n'adones com, incoscientment, a pesar del amor que dius professar a València, al valencià i "a tot lo valencià" eres, en realitat la típica valenciana que pateix d'autoodi i que ho assumeix de forma normal. D'una banda dius que mai cometries cap falt d'ortografia en castellà però(!!!!!), en valencià sí. Perquè? El valencià té menys categoria? El pecat és més gros si comets la falta en la llengua de Cervantes? I una altra pregunta. L'himne valencià molt bé que estiga escrit amb "la llengua del poble". Trobaries tan normal que un himne en castellà també tinguera eixa peculiaritat de "llengua del poble"? Vinga, i un altre exemple més. Quan escoltem el president Camps dir: "se té que fer lo que mosatros vuigam". Segur que pensaràs "que bé, el nostre president parlant la nostra llengua". Però segur que t'escandalitzaria escoltar el Zapatero assassinant de la mateixa forma la seua llengua amb frases com "no lo han hasido todavía porque no se la dije l'otro día". Això es diu autoodi. Com el castellà és la llengua important doncs parlem-la bé. Com el valencià és la llengua del poble, d'anar per casa i per xarrar en la família "pos si amollem quatre sabataes, pos lo matex dona". Això sí! Ni una sola falta "cuando escribamos en el puro, culto y noble castellano".
Ara me n'assabente de que els RRCC (reis catòlics), feren la "reconquesta" per fundar Espanya. Qué ignorant yo, mira que pensar que Espanya existeix des que ens va conquerir Felip V en 1707... Perquè açò no ha sigut Espanya sempre, eh! Els romans no eren "romans d'Espanya" i els d'atapuerca no eren "homos espanyolis". No no. En fi, si et fa "ilu" pensar això, avant. Vull corregir-te això que dius de Catalunya i Euskadi. Per supost que hi ha bilingüisme! I tant! On no hi ha és a molts pobles del País Valencià on quan fas el batxillerat et donen a triar entre castellà o... castellà. Ho dic per experiència. De tota manera, segur que la gent que mana, també s'estima el valencià tant com tu. Però clar! El castellà és més imprescindible. I el valencià doncs... per anar per casa.
De veritat tu penses que Espanya està bé com està? Trobes correcte que a una part dels espanyols (segons tu ho són): catalans, vascos i gallecs, se'ls insulte tots els dies? Doncs no són espanyols també? Perquè els insulten? Tant que vols tu el valencià, podries utilitzar-lo per anar al congrés dels diputats? Ai, clar, perdona. Com allò del congrés és una cosa seria, doncs, "tenemos que utilizar el castellano que suena más fino y es más culto".
Ep, doncs, si va a resultar que el valencià és de segona categoria. Oi! I, a la millor, tu no el vols tant...Veus? Ja t'ho deia jo! Tens, en realitat, auto-odi. El dia que penses que el valencià té dret a estar al mateix nivell que el castellà em demostraràs que vols el valencià: de veres. I, segurament, eixe dia t'adonaràs que "Espanya" no està tant bé com penses.
Fins el segle XVIII, el terme nació dessignava el lloc de procedència d'una persona. Si l'Ausias March era de nació catalana...? Com diem al meu poble: què fem del caldo? Reflexiona sobre el que t'he escrit. Reflexioneu tots. Si penses que prefereixes la mort del valencià (mentre el castellà no te'l toquen) potser és que no eres tan tan tan valenciana i valencianista com dius. Crec que hi ha gent que, defenent la unitat de la llengua, vol més el valencià que tu.
Bé amics, espere haver sabut exposar les meues idees. El que prometí d'Ausias March no ho he pogut posar avui. Pròximament ho tindreu. Segui pensant, per favor i feu un juit crític amb vosaltres mateixos. Molts besets, molts petons, e moitos biquiños.

6 Comments:

At 10:46 p. m., Anonymous Anònim said...

Eh, eh, eh, jo mai no diré que el valencià és un idioma de segona. Només es parla menys. Com el japonés. Només es parla a Japó, però és un idioma tan important com qualsevol altre que tinga la utilitat de permetre la comunicació entre les persones.

Jo no he dit que no tinga importància escriure bé en valencià. He dit que potser tinga alguna falta, però perquè no faig molt d'ús del valencià, i molt menys escrit. I com podràs observar, intente escriure correctament. ¿Està bé açò? No, no està bé, seria genial que naixquerem tots bilingües sense una errada ni mitja. Però se'ns prepara en castellà no perquè siga millor, sinó perquè es parla més. Un salmantí, per posar un exemple, aquest blog no ho podrà entendre del tot. És com açò d'aprendre anglés: és el millor idioma del món?? No! Però ningú no pot negar que en aquest moment té més importància que molts idiomes igual de respectables perquè es parla molt. La cosa és aquesta: amb anglés pots anar per quasi tot el món. Amb l'alemà pots anar a quasi tots els països de l'UE. Amb el castellà pots anar a alguns països sudamericans i segons la meua germana... Si et vas a EEUU parlant en castellà també pots fer-te entendre. I a Méxic (aniria en contra dels meus principis si l'englobara amb els països sudamericans quan es troba al nord). Amb el català pots anar a tota Catalunya, a les Illes Balears, i a la Comunitat Valenciana. Jo considere no important, importantíssim, aprendre quantes més llengües millor. Però també reconec el que ja és innegable: que hi ha idiomes que tenen més utilitat que altres. La nostra llengua té utilitat, clar que sí. És part de la història, i hem de sentir-nos orgullosos, clar que sí.

Respecte a Camps... I a qualsevol que intente parlar la nostra llengua sense conéixer-la, puc assegurar-te que sóc igual d'implacable que si haguera comés la mateixa falta en castellà. No saps la de vegades que he volgut donar-li classes de valencià a la Maria Abradelo quan encara no sabia parlar-ho bé. De la mateixa forma, Zapatero em sembla, a més d'un mentider, un ignorant. Potser una cosa siga la consqüència de l'altra, no vaig a ficar-me. I de la mateixa forma, al primer ministre dels EUA també li aniria bé estudiar més anglés quan diu què el plural de "tomato" és "tomatos"... quan és "tomatoes".
I considere igual de greu cometre una falta en un idioma que en un altre. És per això que jo parle més castellà que valencià; més valencià que anglés, i més anglés que francés.

D'una altra banda, dir-te que m'has malinterpretat. Mai no et diré què ets una persona non grata, i menys per tindre opinió própia. Qui sóc jo per a jutgar-te? I qui sóc jo per a imposar la meua opinió sobre la teua? Només estem parlant... Amb punts de vista diferents, però res més. Un amic i jo vam discutir moltíssim sobre un tema (i encara si ix, tornem a discutir-ho), però tenim moltíssimes coses en comú, i ens estimem molt i som molt amics.

Respecte als RRCC... Ejem... Sí, tens tota la raó. No era el que ells volien... Però és el que van conseguir. Sense ells, no va poder arribar després Felip V (al que odie per cremar Xàtiva) i fundar la nació. Si una persona arriba alt és perquè s'ha apujat damunt dels gegants (a més, és clar, del seu propi esforç). Jo feia referència a allò. Sabia que Espanya era joveneta com a nació. Però va començar així... Amb eixes conquistes de mai acabar.

Jo no vull la mort del valencià, ni de cap llengua. Cantar la cançoneta que et vaig citar en l'altre comentari (cançó a la que tinc molta estima perquè ma mare me la canta de vegades) seria com cantar l'Adeste fideles. I no m'agradaria gens.

Però, torne a dir, si bé jo accepte que valencià i català són la mateixa llengua però que és el territori on es parla el qui li dóna el nom, i que es diferencien en aspectes ínfims però reconeixibles; tu també deuries reconéixer què, per a bé o per a mal, i per circumstàncies històriques de les que no parlaré vist que sóc un desastre en História (jejeje), hi ha llengües que cal dominar millor no per millors, sinó per obrir més portes. Jo preferisc parlar moltes llengües bé i poder parlar en tot el món que tancar-me en una o dues només. I puc assegurar-te que pose molta cura a l'hora de parlar i escriure qualsevol llengua. Qualsevol.

Sobre Aussias March... Què tal "Veles e vents"? És un dels que més m'agrada. Boas noites, biquiños:

Merak

P.D.: Sí, també vull aprendre gallego :D

 
At 3:11 p. m., Blogger Músic-comunicador said...

estimada Merak,
trobe que he aconseguit el que pretenia. Parlant, parlant, hem aconseguit posar-nos d'acord. Puc dir que, pràcticament, subscriuria tot el que tu dius. Sent haver-te malinterpretat algunes coses, fou per error i mai per tirar-te-les en cara. Pel que dius de la persona non grata m'ha entés tu mal. El que volia dir és que hi ha un poble valencià que va decidir considerar a tots aquells que reconegueren la unitat de la llengua catalana amb el títol persona non grata. M'alegre que tu t'unisques al grup dels que ho som.

La utilitat de les llengües la tinc que reconéixer. És clar que l'ideal estaria en l'existència d'una llengua comuna a tota la humanitat (a banda de la pròpia de cada comunitat). No crec que el l'anglés siga la millor proposta i l'esperanto -en tant que llengua artificial- no m'acaba de convéncer del tot. De tota manera no sóc jo el que ha de decidir això.

El que vull remarcar -tornat al tema catalans i valencians- és que no entenc l'odi que se'ls té als primers. Cap català ha parlat de conquerir València. Això és un invent dels blavers (l'extrema dreta valenciana) per tal de sumar-se vots. Ho recorde: el projecte de Països Catalans és això mateix, una unió de països (entre ells el Valencià) que comparteixen una mateixa llengua.

Jo crec en un projecte d'Espanya. Si hem arribat fins aquí i estem bé, perquè hauríem de canviar? Clar, és que el problema moltes vegades ve perquè potser no estem tant bé. De debò, la caça del català, el basc i el gallec em posa malalt. És normal i lògic que se'n vullguen anar! Els del govern català podran ser separatistes (independentistes) però pitjor que ells són els faxes de la resta d'Espanya que són Separadors. Anem a construir un estat basat en la convivència i el respecte. Quan ho aconseguim segur que tots creuen en el projecte d'Espanya. Tots: sense exclusions.

Acabem amb un poquet del mel el comentari. Gràcies per mencionar l'Ausias i el seu famòs Veles e vents. Recite de memòria: veles e vents han nos desigs complir / faent camins duptosos per la mar / mestre e ponent contra d'ells veig armar / xaloc, llevant los deuen subvenir / ab llurs amics lo grec e lo migjorn / fent humils precs al vent tramuntunal / que en son bufar nos sia parcial / e que tots cinc complesquen mon retor [...] Una preciositat, de veritat! Com no s'ha de sentir un orgullós de ser valencià i de parlar la llengua catalana després de llegir això?!! Genial. Bé, supose que sí coneixeràs però sinó t'ho dic. El gran Raimon té un munt de poemes d'Ausias March musicats i amb una música al nivell de la poesia. Si no els has escoltat, te'ls recomane encaridament.

E se ti queres aprender falar galego, eu alégrome moito! É moi facil e seguro que o noso amigo hermes dará-nos a sua axuda. Que os galegos saiban perdonar a un atrevido rapaz valenciano que, tentando aprender a lingua, parece que quera asasiná-la. Perdón polos erros, non eran da miña intención.

Algun dia us escriure algunes cançonetes del meu poble amb un text literari de la qualitat de "jo vull pa i oli" o "les faves bollides que bones que estan".

Molts besets e moitísimos bicos.

 
At 4:00 p. m., Anonymous Anònim said...

Jo ja vaig dir que sí puc entendre una mica l'"odi" que algunes persones tenen als catalans, i és per quan es va prohibir l'Himne i la Senyera, ja fa molts anys. Ara mateix... Només queda el rencor.

Pelets a la mar. Pau i amor. Espanya unida. I sí, he escoltat "Veles e vents" cantat. Els quatre últims versos són els que més m'agraden. Quan vulgues, pots deixar-te caure per Adularia, el meu món particular, on sempre hi ha lluna plena. Ho he tancat temporalmente, però ho pots visitar. Bicos!:

Merak

 
At 6:29 p. m., Blogger Músic-comunicador said...

per favor, explica'm això de la prohibició de l'himne i la senyera perquè no se a quin moment et refereixes. que jo sàpia, mai ens han prohibit en Catalunya res d'això.

ara que ho dius els versos aquells de "amor de vos jo en sent mes que no en se / de que la part pitjor men romandrà / e de vos sap lo qui sens vos està / a joc de daus vos acompanyaré" són el preciós poema de desamor i d'aquells amors que mai es sap per on aniran.

em passí fa uns dies pel teu blog. disculpa'm per no haver deixat cap commment" pero no tinguí temps. procuraré fer-ho una altra vegada

bicos e apertas

 
At 9:38 p. m., Anonymous Anònim said...

Jajajaj, i si hagueres tingut tempos, t'hauries donat compte de que no tinc comments ;-). Els vaig quitar. I he tancat el blog (només per poquet de temps, això depén del temps que tarde en aprendre a fer un lay :P). Si vols dir-me alguna cosa, pots enviar-me un e-mail, el tinc posat en el blog.

El de la prohibició de l'Himne va ser... Espera que vaig a preguntar-li a ma mare. Va ser als 70, a finals... Entre finals dels 70 i començament dels 80, quan governava el PSOE.

I clar que no ho van prohibir a Catalunya... Ho van prohibir a València!! Fins el ball van prohibir (o va ser l'Esglèssia? En qualsevol cas, quan escoltes "Això va acabar com el ball de Torrent", ja saps per què). Besets!:

Merak

 
At 11:12 p. m., Blogger Ladusvala said...

En la defensa dels catalans no independentistes tinc que dir que... son la majoria (contin-m'hi a mi si us plau) les eleccions les guanya CiU partit nacionalista-que no independentista, ells també son del parer de que amb el cul calent s'hi está molt bé, -per dir-ho de manera xabacana- o el PSC, que... fet i fet no ho són pas d'independentistes. Això va al comentari que diu que "es normal que es vulguin separar"

I en quant a les faltes... está bé, jo cometo faltes. Però tant en català com en castellà, i no n'estic orgullosa precisament. Es més... que jo sápiga, la majoria de persones que van amb mi a classe fan més faltes en català que en castellà (vergonyós, pero absolutament cert)... així que el respecte a la lingua mater es tan "alt" com per al castellà... que de fet és la llengua materna de molts, sinó de la majoria...

I ara pregunta de persona inquieta que me considero amí mateixa: EL van prohibir l'himne de valència? O.o

Vos contaré llavors un secret petit, petitet XD. Sabeu els primers versos dels Segadors, no?cap problema el poso aquí
Catalunya triomfant/ tornarà a ser rica i plena/ Endarrere aquesta gent/ tan ufana i tan supe-erba...
A part de que jo no li trobo gaire gracia i prefereixo la Senyera (es més alegre i optimista per dir-ho d'alguna manera) vaig trobar en un cançoner "tachín tachín" la cançó original i deia així:
Catalunya comtat gran/ qui t'ha vista rica i plena/ Ara el rei nostre senyor/ declarada ens té la guerra....

Ara no explico a qué ve tot això... el que em va fer gràcia (no era gràcia, era més complicat, necesitaria un ninot d'aquells que giren els ulls per expresar-me)es la curiosa mutació que ha experimentat la cançó... dels mangonejos de tipus polític no se'n salva ningú, pel que es veu.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

En construcció. Mentrestant, youtube videos al final del blog tvideos/0130.wmv"> s" value="True">